Fires incompletes

L'asbsència de la olor hivernal està deixant aquestes Fires un xic orfes, com si les baixes temperatures no sabessin que són necessàries per adornar l'ambient de festa amb el que viu inmers la ciutat de Girona durant deu dies. Per això, quan un autòcton arriba a la zona de festa i comença a sentir que l'abric sobre i que fins i tot amb una samarreta de màniga llarga, n'hi hauria prou, enyora aquells guants humits que sostenien un got amb un caricatura d'una mosca, i sobretot el nas vermell que guanyava més tonalitat quan precisament l'objectiu era perdre-la.

El més curiós d'aquests dies és el adonar-se que som una ciutat viva, ens passem tot l'any inmersos en el silenci de la prudència i explotem com a col.lectiu durant aquests dies on la tardor té el dret i el deure d'arrassar amb tota la seva potència. Deixem el seny aparcat sense ticket a la zona blava, i ens en anem de bracet amb la rauxa per poder mostrar a tothom qui ve, que encara que siguem morruts i un xic xovinistes, durant uns dies a l'any també som capaços d'obrir els braços a la gent que ve de fora per veure com una ciutat surt el carrer per celebrar simplement que som.

Per això, perquè volem que les Fires siguin fidedignes, demanen des d'aquí a Zeus que comenci a complir la seva feina i deixi sortir totes les seves amantes desencantades de l'Olimp perquè escampin per Girona el vent fred del desamor, que només per Fires, ens escalfa les nostres ànimes i ens torna un xic més gironins, i sobretot, un xic més humans.