Un petit descans per La pastanaga verda
Tots els projectes s'ajunten i amb els dies la pastanaga verda ha acabat essent aquell espai que hi dedicava les escorrialles, els minuts ràpids de la brossa per escriure quatre ratlles que ni tant sols repassava, que deixava a la mà de la inspiració sense preocupar-me si el que oferia donava quelcom al lector. D'altra banda, la obligació que m'havia imposat d'escriure cada dia al blog se m'ha acabat fent pesat i m'ha acabat angoixant sense tenir cap pressió a sobre, simplement volia escriure cada dia perquè em feia il.lusió pensar que hi havia persones que cada dia es connectaven buscant un descans de dos minuts per entrar en aquesta constel.lació de verdures, de totes maneres, últimament veia que el menjar que oferia no era el que vertaderament desitjava.
Per altra banda han sortit noves idees de blogs amb altra gent que em fa il.lusió tirar endavant però que em reporten temps perquè són temes específics i per tant, més laboriosos a l'hora de treballar-los, i el fet d'haver d'estar pendent constantment de la pastanaga verda em treia energies pels altres projectes. Per això, primer de tot vull agraïr a tota la gent que va entrant cada dia el blog, una xifra que ronda entre la trentena i quarantena de persones i que la veritat, m'omple d'orgull, perquè només pensar hi ha gent que no et llegeix per caritat, doncs home, infla a supèrbia. I en segon lloc us vull dir que a partir d'avui no trobareu un article diari a La pastanaga verda, sinó que escriuré quan em vingui de gust, quan el cos m'ho demani, quan em sembli que puc dir quelcom el que estic content, i això pot ser una vegada cada setmana o cada dues, o dues vegades en un mateix dia, no ho sé, però serà quelcom més natural, molt més instintiu, més hedonista i més divertit. Gràcies pel seguiment diari, ara deixaré de ser esposa i em convertiré en una amant imprevisible, apareixeré en un article quan menys us ho espereu i amb ganes de ser tot vostre. Fins aviat!!
Comentaris
Sort amb els nous projectes.
“Il est plus facile d'être amant que mari, par la raison qu'il est plus difficile d'avoir de l'esprit tous les jours que de dire de jolies choses de temps en temps.”
Ergo... si tu consideres que això que dius són deixalles llavors Balzac també és basura i com diria en Nuñez això no t'ho puc permitir!!! jajajajaja
Une embrassade pour mon amant madame la carotte vert, au revoir.
Salut i sort en els nous projectes!
Sergi, felicitats molt retrassades pel teu patró que va ser el dia 4!!!
Apa-la!
P.S: quan tinguis un moment ja m'explicaràs l'import de les transferències bancàries als teus seguidors del blog.
Ja veus que no he pogut resistir-me a esperar veure què deien els teus lectors abans de contestar aquest article amb aires postums que ens exposes.
De primer he pensat en fotret una mica de canya, però en Miquel ja se n'ancarrega i no faré llenya, ni de l'arbre caigut ni de la pastanaga arrencada.
Després he pensat que trobaria a faltar llegir les coses que cada dia ens exposaves, però com que et veig força sovint, l'empatx diari de riure a l'hora del café, m'haurà de fer passar les ganes d'expremer el meu cap, trobant una resposta que estigui a l'alça dels teus pensaments blogaires.
O sigui, que al final he pensat
que de tant en tant va bé deixar reposar l'hort, i suposo que és el que et toca fer a tu. Ara s'acosta el fred, aprofita per oxigenar la terra, passa el muticultor i deixa que els nutrient tornin a recuperar-la, perquè quan sigui el moment puguis tornar a plantar una pastanaga, que segur que creixerà grossa i ufanosa.
I vigila, que no t'hi creixi un raba o un salsafí, o qualsevol altre tubercle connotacions al seu nom.
De totes maneres, mira de no descansar gaire, que això de no fer ni brot no fa per un tubercle.
Pilles el joc de paraules?