La llibertat no és el més important
Prioritzem la llibertat. Si senyor, sembla que el més important sigui la llibertat de decidir per nosaltres sobre qualsevol altre valor, donant per suposat que la nostra decisió serà completament moral, i això em preocupa. Primer de tot, per sobre de la llibertat personal hi ha d'haver-hi unes pautes ètiques o morals, diga-li com vulguis, que sigui vertaderament allò que no podem tocar, allò sobre el qual nosaltres després apliquem la nostra llibertat, perquè sinó, què passa? Doncs que la llibertat de decidir i sentir-se bé amb la decisió que pren un mateix, està per sobre del mateix valor del respecte, i fins i tot de la vida.
Aquesta idea que em sembla tant evident (per això tenim presons), està permanentment assetjada en qualsevol debat on es confon respecte amb indeferència i tolerància amb falta de criteri, perquè sempre, quan s'intenta parlar de moral acaba sortint l'argument de la llibertat que s'ho menja tot sense tenir en compte que té a davant. Tot plegat segurament és debut a la confusió que hi ha a l'hora de relacionar llibertat amb felicitat, es pensa que és feliç aquell que és lliure, que no té cadenes visibles que el lliguin a una taula, quan a vegades les cadenes són traïdores i invisibles... Dic això perquè la felicitat va relacionada amb la plenitud, quelcom totalment diferent, i que no té res a veure amb tenir possibilitat de fer-ho tot, de ser completament lliure, sinó que va relacionat amb la llibertat de renunciar a fer tot allò que et sembla que no fa el bé, perquè el bé és aquell valor suprem que s'ho menja tot, inclús la llibertat de les persones. Però, ara ve la pregunta: Què és el bé?
Comentaris
Com sempre anem a petar al concepte clau: tenir educació i valors dóna uns límits i una dimensió nova a la llibertat un marc més estricte i reduït però que omple més a qui el sap viure. Algunes vegades, la felicitat s'assoleix acceptant que la llibertat no és tan bonica com alguns la pinten i que cal sotmetres als principis.
Al meu parer, i espero que l'Iron m'ajudi a redefinir-lo, la llibertat ben exercida és aquella que deixa la conciència tranquila, en pau amb tot el que creiem i volem viure.
A nivell personal encara no em sento plenament lliure, perquè he de millorar moltes coses de les que faig i perquè visc en un país que no és lliure. Espero un dia ser millor persona i viure en una Catalunya lliure. Llavors potser abraçaré feliçment la llibertat.
Salut!
En Frankl, psiquatre jueu reclòs en un camp d'extermini nazi, diu unes coses sobre la llibertat que posen la pell de gallina. La llibertat és una qualitat intrínseca a la persona, sóc lliure pq sóc persona, independentment que una colla de pirats em maltractin. Em poden tancar, matxacar, insultar, electrocutar... Però no em poden treure la llibertat, pq no poden fer que deixi de ser persona.
Per tenir aquesta concepció de la llibertat cal tenir una visió trascendent de l'home. Hi ha d'haver una veritat i un bé més enllà de nosaltres mateixos i que dóna sentit a la nostra pròpia existència. El bé és tot allò que ens hi apropa, el mal tot allò que ens hi allunya.
No esdevenim lliures quan ens neguem a acceptar res superior a nosaltres, sinó quan acceptem el que està per sobre nostre.
Naixem amb llibertat perquè ens ha estat concedit el lliure albir, el lliure albir es un regal de Déu als homes per tal de que estimin amb llibertat. Si per exemple tinguessim un fàrmac que ens permetés enamorar cegament a qui tu volguessim, en fariem us? No és més satisfactori saber que aquest algú està amb tu perquè el seu raonament l'ha portat cap a tu? Amb l'amor de Déu als homes passa el mateix, els dona la possibilitat d'elegir entre el bé i el mal, si escullen el bé inevitablement acabaran a la vora de Déu. Si aquell parell de gamarussos de l'Eden no haguessin menjat la poma ara seriem com uns robots que només estimen perquè estan programats així, no perquè els hi surti d'una elecció, d'un discerniment o reflexió profunda. És un amor més “currat”.
Salut!