Què és un bon tutor?
A finals de la setmana passada vaig assistir a unes jornades maratonianes sobre la tutoria a la Universitat de Barcelona, al Campus Mundet, un indret on pots sentir que no tot Barcelona fa olor a merda. La qüestió és que després de diferents tallers i conferències sobre les qualitats que ha de tenir un bon tutor, em va alarmar moltíssim que es parlés molt de formació, de destresses psicològiques, de la necessitat d'aplicar una tímida tutoria personalitzada, però en cap moment ens referissim com una virtut indispensable del tutor el ser bona persona. Personalment fa quatre anys que estic fent de tutor de diferents cursos d'ESO, i he notat sobretot, que quan jo m'he esforçat a ser millor, quan els alumnes han vist que hi fotia els collons intentant ser ordenat, no dient tacos, etc... ells han reaccionat més positivament intentant polir-se com a persones.
D'altra banda també em va preocupar frases que vaig apuntar com "Jo a la meva classe entro a fer mates i res més, per educar ja hi ha els pares", "Jo prou feines tinc a portar-me bé amb els companys que si haig de començar a educar els alumnes, o tinc clar" o "Els alumnes no se'ls pota aconsellar gaire perquè es pot arribar a la cohibició". Vaig sortir desanimat, pensant que cada professor, primer de tot és educador, i que abans d'un reciclatge personal en l'àmbit acadèmic, s'hauria de preocupar de reformar-se en l'àmbit personal. Davant la pregunta que ens feien sobre com havia de ser un bon tutor, jo ho tenia molt clar i així ho vaig expressar: Aquell que cada dia intenta ser millor persona, a partir d'aquí, arriba tot el demés.
Comentaris
Però després d'això, un ha de formar-se tècnicament, professionalment, per tal de no deixar.ho tot en mans de la improvització o el sentit comú (que abunda tan poc)
Salut!
Joan, ara vaig a agafar l'estornell al vol!!!