Solidaritat blaugrana

Tens una colla de noies eixerits que et venen de Rússia només per jugar un partit de futbol a un dels camps més emblemàtics del món, imaginat doncs la decepció que s'haguessin emportat si es troben amb quatre gols al marcador al minut deu, amb quatre chicharros d'uns jugadors que porten l'emblema Unicef a la camiseta, fent gala d'un esperit solidari totalment llunyà de la ludopatia de l'altre club de la ciutat.

Solució, la mateixa que vàrem prendre l'any passat amb l'altre club de la ciutat que estava amb l'aigua al coll i necessitava una victòria per no podrir-se a l'infern de segona: deixar-se a guanyar a casa 1-2 perquè estiguin contents i puguin repartir un xic de felicitat entre els seus, i nosaltres rebentar la Copa d'Europa sense cap mena de complexa.

Dic això perquè m'indignen les crítiques o les alarmes entorn del Barça arran de la derrota ahir contra el Rubin Kazan, senzillament vàrem voler donar aquells que no tenen, regalar un minut de glòria a aquells jugadors que podran explicar els seus néts que ells, un dia, varen guanyar al camp d'un equip que va guanyar la Copa d'Europa dos anys seguits. Per això ser culé m'omple d'orgull, perquè rebentem a qui hem de rebentar, però no ens aprofitem dels soldats ferits que estan demanant un xic d'aigua per continuar la batalla, aquests els deixem viure perquè creiem amb un projecte de club solidari i exemplar. Visca el Barça!