Vaga pastanaguil

Avui, en motiu del dia de la hispanitat, des de la pastanaga verda hem decidit declarar el nostre primer dia de vaga oficial amb un significat molt clar: nosaltres volem considerar el 12 d'octubre com un dia laboral però a l'hora ens neguem a treballar perquè creiem que va contra els nostres drets de treballadors hippie-socialistes amontillats si no tenim festa el dia de la Mare de Déu de Montserrat. Per tant, agafant els discursos dels grans teòrics de la història política, Lenin, Marcusse, Coll-Alentorn i Josep Maria Bachs, veiem que celebrar una festa àpatrida és la negació del propi ésser com a animal amb identitat nacional pròpia, però alhora, treballar per combatre aquesta anomalia nacional és una forma de seguir sotmés al sistema perquè estàs dedicant vuit hores més a l'any a alimentar el gran monstre del Filiprim.

Per tant, la decisió de tots els treballadors catalans units pel patriota José María Álvarez, és clara: vaga general. I com que a la pastanaga verda sempre estem totalment d'acord amb els nostres líders sindicals, ens unim a la vaga i fem una jornada de festa on tots ens tocarem la pirula i buscarem que la bòfia ens foti una bona tunda per poder cridar allò de policia assessina, i pensar que a pesar que els temps canvien, seguim sent les víctimies maltractes d'un animal que té el rostre deformat de Fèlix Millet.

Per acabar, una cosa que he escrit pensant amb els espasmes de Marlaux...

Releyendo palabras asiáticas de Marlaux, Me recuesto en una biblioteca vacía, Donde antaño, con los recuerdos olvidados, Se encontraba la ciénega de mi hermano, Muerto a manos de narcos sin pedigrí. Prendido por el síndrome de Tourette, Tembloroso no consigo recoger Tus puñales ondeando mi rostro, Tus caricias torcidas a mi espalda, Tus verdades perdidas en mis mentiras.