Ull per ull, geni per boig
La frontera entre el geni i el boig és molt fina, gairebé inexistent, potser perquè en certa manera només el que té un grau accentuat de bogeria pot rebassar els límits humans per arribar a ser un geni, que alhora necessita un xic de descontrol mental per poder sobreviure en un món de persones totalment diferents a ella. Per això, quan la gent parla de l'Adrià Puntí i fan servir indiscriminadament la paraula geni i boig, és un símptoma clar que ens trobem davant un artista capaç de no deixar indiferent a ningú.
Cada matí sona en el cotxe com un vers trencat la cançó Ull per ull i em meravella la capacitat de trobar imatges suggerents una darrera l'altra mentre deixes la cançó oberta, abandonada totalment a la imaginació de l'espectador perquè pugui fer el que vulgui amb ella. En certa manera Puntí aconsegueix fer de les cançons uns icebergs traïdors, només et mostra una part perquè tu després puguis anar a investigar la seva vertadera essència que moltes vegades t'espera com un miratge inexistent. En fi, que el geni i el boig es reuneixen cada matí al meu cotxe per ajudar-me a encarar el dia amb optimisme i amb esperança que en aquest país hi ha gent que sap fer meravelles amb les paraules. M'aixeco i no puc, un bon trau just al mig del cervell...
Comentaris
Hi ha molt "genis" que ens posen a prova i ens fan dubtar constantment si estem adorant una obra d'art, una creació genial o si realment estem observant una "pose", adorant un farsant amb sort.
Em venen molts exemples al cap apart de l'Adrià Puntí. Albert Pla, Quim Monzó, Leo Bassi, Quentin Tarantino, etc., etc.
Pels que som simples mortals enfundats en vides simples i ordinaries, aquests personatges ens semblen autèntics genis, però ho són realment?
Avui estic molt espès i no puc pensar bé, potser un altre dia torno al tema. Només una última consideració: les substàncies psicotròpiques o alteradores de la consciència quin paper juguen en tot això? Si conten, en Puntí no passa el control antidòping ni de conya (i potser els altres que he citat tampoc).
Salut! (que malament que estic avui!)
- un email llarg explicant-me la teva última experiència puntiniana (tot i q aquest post ja em serveix)
- un cover d'ull per ull
au, ja ho he dit! Felicitats pel blog!!!
Isaac (com a Canàries, una hora menys pero am clima horroros)
No vaig sentir cap cançó sencera i em va saber greu no conèixer la seva faceta de músic genial que se li atribueix però, sincerament, no hauria canviat per res del món el que vaig veure al festival Insomni!!
Em rebenta l'espectativa que es genera sobre alguns personatges: "a veure quina una en farà avui", esperant que, volent o sense, es comporti com un desequilibrat.
I amb els anys, quan ja estiguin fins al cul de merda i els enterrin pietosament, tots entonarem el mea culpa perquè erem nosaltres els qui els hi rèiem les gràcies (vegi's el que ha passat amb en Jacko).
Ningú pot escapar de la seva pròpia dignitat, ni tan sols els que són divinitzats abans d'hora.
Isaac!!! Tinc el correu el cap!!! Arribarà!!!