Astèrix a la UVI

Una retirada a temps sempre és una victòria. Aquesta és la idea que m'anava passant pel cap mentre m'anava llegint el "nou" còmic d'Astèrix que Uderzo ha tret el mercat per aconseguir allargar el seu comte corrent a costa de la seva criatura. Els fans dels dos gals irreductibles, els que ens hem empassat múltiples vegades totes les aventures escrites per Gosciny i dibuixades per Uderzo, esperàvem amb delit aquest nou treball que el dibuixant fa sense el guionista, mort fa uns anys i que va deixa orfe la originalitat de les trames del poblet gal, però una vegada més, com ja ha passat en les últimes entregues, el còmic és més propi que un recopilatori de cares b de Supertramp, que no pas un treball a l'altura d'aquells que ens va fer somiar que ser invencibles era possible.
Uderzo, per enèssima vegada, parla de l'aniversari d'Astèrix i Obèlix, i després es passa tot el còmic parlant dels regals que els hi volen fer els seus amics de totes les aventures posteriors. Però això què és? Un guió d'un nen de p-3!! Ni una bufa amb els romans, ni un intent de crear una petita nova aventura. En fi, que estic decebut perquè suposo que hi havia posat molta il.lusió, però alhora m'ha servit per entendre que a vegades és millor devorar el teus fills artístics al moment precís que no pas arrossegar-los per aquests móns de Déu com si fossin titelles manipulades per pagar la casa estival a la Bretanya francesa. En fi, em reconciliaré amb Astèrix tornant a llegir l'Escut Arvern.
PD: Avui a casa, quan ens hem aixecat, un xic tard, em posat Hoy no me puedo levantar de Mecano...

Comentaris

Joan ha dit…
Ostres, ja no sé si comprar-lo!
Iron ha dit…
Home! És que és un còmic per nens! Jo era més tintinoleg ho confesso.
Si volguessin una història original podrien fer Asterix a Hispania II. On l'Asterix i l'Obelix decideixen, després d'una prolongada convivència plegats, sortir de l'armari, se'n van a Hispania, contrauen matrimoni, fan el àpat al bullix, mengen esferificació de senglar amb escuma de nectar, a l'Obelix li sembla poca teca i un timo, hi ha bufetades, acaben ballant tots el S.P.Q.R. (el YMCA dels romans). Munten una empresa de menhirs aprofitant la bombolla en el sector de la construcció de dolmens. Es descobreix que pagaven comisions al senat. El curtet de l'Obelix era l'home de palla i acaba a la presó. L'Asterix se'n torna al seu poble on el Bard ha estat substituit per la Carla Brunix que canta molt millor. L'Asterix torna al bon camí i se'n va amb la Carla Brunix perquè aquesta te preferència pels homes baixets. Ara són feliços i diuen que la Carla Brunix no deixa que l'Asterix es tregui el casc alat quan li fa un cunilingus perquè li encanta com les ales li fan pessigolles als mugrons.
En fi... com he dit és un còmic per infants (o per adults Peter Pans), per tant millor un guió innocent...
Frank Bayer ha dit…
Camaleó, no el compris!!!

Iron, jo també tintinejo bastant!!! Sobre el teu argument de l'Astèrix em sóna més a vida de Brian versió Astèrix que cap altre cosa... ah!! T'has deixat de dir qui roba l'estat no pagant els impostos que donen els menhirs!! En serio, m'ha agradat!!! Fins i tot lo de Peter Pan adult, m'ho agafo com un compliment... Iron dog!!!
Kasal ha dit…
Jo opto per acabar amb el persotage d'Asterix d'una manera honrosa i moderna. L'Asterix, fart de lluitar contra els romans i no arribar enlloc, munta un grup terrorista anomenal GAL (Grup Armat Llibertari, res a veure amb un futur grup armat hispanic del segle XX). Els diferents membres de l'organització viatgen d'amagat a Egipte, o Cleopatra els posa en contacte amb grups subversius del país. Un cop entrenats, tornen a la gal•lia, passant abans pel País Basc, on uns nadius molt trempats els regalen unes estranyes gorres amb forma de mitjó estripat que tapen tot el cap i nomes deixen descoberts els ulls i el nas. Durant mesos, els membres del GAL aprenen a manipular explosius, a conduïr quàdrigues, a falsificar documents i a parlar llatí clàssic. Un cop preparats, viatgen a Roma disfressats de centurions i s'infiltren a l'exèrcit del Cèsar. Un cop infiltrats, preparen el cop final. Serà el dia de jocs al circ, amb més de 5000 espectadors lloant al Cèsar que ocupa la seva localitat a tribuna, quan els valents gals, vestits de centurions però farcits de càrregues explosives, s'autoinmolaràn demolint per complet el circ, acabant amb el Cèsar definitivament i obrint una escletxa mortal a l'Imperi, precipitant la seva caiguda i inaugurant uan nova època fosca de terror i dolor. Una manera interessant de començar l'edat mitja. Potser el meu argument és una mica típic, però que acabin amb el gal bigotut d'una vegada. Per simple higiene del món del còmic. Salut!

Entrades populars