Un sutil poeta normand

En front dels bàrbars futbolístics de l'escola gatussiana, trobar personatges trets d'una carrossa reial com és Zlatan Ibrahimovic és un luxe per aquell que intenta veure el futbol com una forma d'art, com un espai poètic on la èpica i la lírica es van repartint els torns d'acció per regalar al públic un xic de plaer estètic. Zlatan té el posat de poeta normand, de ser un servent de Hamlet amb el rostre desengelat de l'Alfred de Batman, que busca en la precisió de la mirada, poder tenir el mot correcte per poder sorprendre sutilment aquells que l'envolten.

En el terreny de joc és un mou com un barallí de l'escola moldava, amb netedat, sense fer un gest de més, amb elegància, buscant en cada moviment un gest de alienació de la seva musa que el disfruta des de la graderia. A més, a l'hora de tancar la poesia ho pot fer de dues maneres: amb la brutalitat dels guerrers de les seves terres, sense deixar presoners, fent de la mort un acte heroic dels caiguts a la batalla, o amb la precisió i sutilitat del guerrer entrenat per matar sense perdre energia, simplement removent la daga una vegada aquesta està incrusta en un òrgan vital d'un adversari que treient sang per la boca és a temps de donar les gràcies per haver caigut a mans d'un cavaller de tall garcilasiana capaç de dominar el mateix temps, l'art de la guerra i el de la poesia. Per això val la pena anar al Camp Nou, perquè Zlatan brinda a cada partit una petita lliçó de com escriure romanços amb versos lliures i rima blanca i no morir en l'intent.