Carta oberta a les meves ex-dones
Estimades Carla, Irene, Claudia, i Silvia,
Per començar sàpigueu que si estigués malament us mentiria i explicaria que estic molt bé, però em sap molt greu haver-vos d'explicar la veritat, estic fantàsticament bé. Després d'haver estat fent durant dos anys a la Sorbona de París el meu doctorat sobre El plaer diabòlic a la poesia de Lord Byron i haver fet pràctiques amb dames de cabaret a les barres dels bars llatins, he tornat a Barcelona per agafar la plaça de professor titular de literatura comparada de la Universitat de Barcelona, de fet només estaré a la UB durant el primer semestre perquè el segon estaré de professor adjunt a Princeton i haig de deixar Barcelona, per tant, si em voleu veure passejant pel Passeig de Gràcia vestit de dandy i cremant fotos vostres a davant de botigues snobs, només busqueu-me durant el primer semestre.
He conegut una noia pobre d'un barri perifèric de París que no té diners, ai pobreta, és aquesta gent extranya que no canvia tres vegades el dia de roba i de tant en tant ha de menjar sardines. Doncs resulta que la noia té sensibilitat i no es veu obligada a passejar pel carrer amb calbs cinquantens amb problemes de pitopausia carregats de pasta que vesteixen a les seves nenes de trenta. En fi, no sabeu de què us parlo, ho entenc i em sap greu.
Els meus pares estant molt bé, ara s'han jubilat i es dediquen a viatjar evitant sempre les vostres ciutats perquè volen evitar enfrontar-se amb vosaltres pel que vareu robar de casa abans de marxar amb la dignitat entre cames: Carla, la cadira de rodes de la meva àvia, Irene, el coixí del gos, Claudia, les Telva de la meva mare, Silvia, els carnets de soci del Girona que segons les dades del club vas fer servir el dia del Sevilla Atl, serás idiota tia!
En fi trempades, això de trempades agafeu-vos-ho com un comentari caritatiu a una realitat decepcionant, espero que la vida us vagi amb el cul i estigueu cobertes de merda fins dalt perquè encara que sigui cristià, em vaig acabar fart de posar l'altra galta. Apa, aneu a prendre pel sac!!
Espero veure-us aviat segrestades per un King Kong que porti dos anys sense menjar,
José Aparicio
PD: Había futuro en las pupilas ardientes de los hombres maduros... Sabina.
PDD: Per cert, la Marie és gorda, i què?!?!
Comentaris
Sóc rar, doctor?