En Samba

Dissabte el matí em vaig llevar, i quan vaig anar a la cuina per prendre un got d'aigua que m'ajudés a empassar l'antibiòtic entre una gola seca castigada pels excessos de la nocturnitat romana, em vaig trobar en Samba (en aquells moments no sabia que es deia Samba, de fet, no sabia que feia un africà dins la cuina que tenia entés, segons els documents notarials que pertaneixia als meus pares). Em vaig quedar parat amb els braços abaixats esperant un petita explicació, en Samba es va presentar, em va donar la mà amb un somriure que em va permetre'm prende'm l'antibiòtic amb una certa tranquil.litat i preguntant-me si seguia amb l'extranya costum de somiar amb els llibres que estava llegint.

La resposta va aparèixer amb cinc segons, la meva mare venia escopetjada del garatge cridant-me, no amb to de bronca sinó aixecant el to de veu perquè evités prendre represàlies amb l'innocent simba, gamba, Samba... La veritat és que amb l'antibiòtic ja no recordava com es deia... i dient "Francesc, en Samba és un noi que m'ha demanat menjar i ara li estic preparant l'esmorzar". En fi, vaig estar esmorzant amb en Samba i parlant una mica de la vida, el fet de ser de Gàmbia i parlar anglès va alleugerir el tema per part seva, jo, com que la meva mare no entenia res vaig quedar com el putu amo perquè semblava que dominava la llengua de Shakis..Xhakesp...Shakuspiar... dels Simpsons collons. Vaig donar gràcies a Déu per brindar-me la oportunitat d'esmorzar amb en Samba, i sobretot, vaig donar gràcies a Déu de tenir una mare exemplar que obre les portes de casa seva a tothom qui té necessitats.

PD: Li vaig fer la broma de "Samba, debes vengar mi muerte", però no ho va entendre perquè suposo que a Gàmbia no deurien veure el Rey León.