Tot és el futbol

Lope estava programat, però la victòria, perdó el cop d'estat blaugrana perquè l'estètica triomfi enfront de la barbaritat ibèrica incapaç d'apreciar la bellesa, no entrava dins els meus plans. L'orgia futbolística blaugrana que ha saturat d'impotència les poques neurones d'un equip amb un guió desdibuixat, m'ha portat a creure amb la falsedat de la frase "no tot és el futbol", qué collons, TOT ÉS EL FUTBOL. I dic que tot és el futbol perquè des de l'experiència estètica que he tingut avui al vespre he tornat a creure en Déu per una raó molt senzilla, l'essència divina de la persona s'ha vist reflectada a l'infern madrileny, un terreny de joc on es destrueix la bellesa per buscar el resultat, on els fi justifica els mitjans, i on el Barça ha sabut imposar les bases del catecisme de la religió de la pilota: només des del bon futbol arriben els resultats.

Estic orgullós de ser del Barça, perquè som diferents, perquè sempre busquem l'excel.lència, perquè no ens conformem amb guanyar, no som com el Madrid, no som un Codi de Vinci barat que es conforma amb vendre encara que sigui a costa de tirar bilis amb regust de merda, som un Calvino, un Faulkner, un Garcia Márquez, o com els hi agradaria llegir a dos grans barcelonistes, dos Villoros i Vila-Matas. Avui hem fet un cop d'estat, i com deia el meu germà des de Suècia, i deixant a banda el to correcte del post extra del dia, els hi hem fotut l'as de bastos per un lloc que fa molt mal. Si senyor, aquesta nit del 2 de maig, sis campanades han retocat a la porta del sol.

PD: Mantinc que el Chelsea ens eliminarà.