Presó per adolescents
La polèmica de la llei del menor no és res més que una conseqüència d'un debat de fons que està latent a la nostra societat en qualsevol tema, que és la responsabilitat moral dels nostres actes i el vertader exercici de la nostra llibertat en tot allò que fem. Treballo amb adolescents, és la meva feina, i us puc ben assegurar que el concepte de responsabilitat i la distinció entre el bé i el mal està totalment present a la seva consciència. Si els adults decidim passar per alt els seus errors, per molt petits que siguin, alegant una falta de maduresa mental per reflexionar un moment abans d'actuar, estem creant monstres que no tindran cap mena de sentiment de culpa el dia demà quan fotin una massacre psicològica o física.
Dic això perquè m'escandalitza veure com alguns sectors de la progressia, en nom de la reinserció, un concepte molt lloable, defensen que els adolescents que cometen violacions o assassinats no poden ser empresonats perquè els crims en edat juvenil són propis de persones que els hi bull l'extremisme a la sang. No senyor, han de ser tractats com adults. Si són adults a l'hora de tractar el tema de drogues o relacions sexuals, també han de ser adults a l'hora d'acatar les responsabilitats dels seus actes. No s'hi val agafar els favors de l'edat adulta només amb tot allò que és còmode i de fàcil manejar. Pense-m'hi.
Comentaris
Siguem sincers, quants sabiem el què feiem a l'adolescència, quants sabiem el què voliem i sobretot pq ho volieu. Ja em costa saber-ho avui, imagina't a la adolescència. Jo no vull posar en dubte la teva experiència, Frank, pero si posso en dubte el col-lègi, i el posso en dubte en relacio a la qualitat dels alumnes, més elevada, que en altres col-legis i sobre bases, que potser, han otorgat d'un xic més de conciència als nanos.
Només vull fer la reflexio de què en treu la societat d'empresonar un adolescent, no que en treu ell, què en treiem nosaltres! Estem generant un èsser que no servirà a res més que per delinquir pq és l'unic que haurà congut, après, viscut. Sou vosaltres, els professors que teniu aquesta dura tasca de donar l'ultima oportunitat als nanos. Avui en dia, on l'individualisme capitalista de la societat ha allunyat els pares de les seves obligacions, la vostra feina esdevè capital per al futur.
Abans fotria el pare a la presso que a un menor.
Apala me'n torno a treballar, prou de xauxa!
PD: encara que hi ha cada fill de puta!