L'utilitat dels discos d'homenatge
Sempre he pensat que la millor manera d'entrar a un cantant que et costa és anar-hi a través d'algun cd d'homenatge que li hagin fet, perquè d'aquesta manera, segurament enganxaràs alguna cançó seva amb la veu d'algú altre i sabràs apreciar la seva música sense haver de passar pel filtre d'una sonoritat que et pot ser desagradable o senzillament no t'entra. Aquesta tàctica cantonera la vaig fer servir amb Joan Manuel Serrat, fou a través de les versions de Sabina, Estopa, Manolo García o Ketama que vaig entrar al seu univers deixant de banda els prejudicis que m'havia muntat, i que en alguns casos eren ben reals.
Per això us animo, estimats lectors que podeu ser escèptics davant Joaquín Sabina, que compreu el cd Entre todas las mujeres i l'escolteu el pròxim diumenge a la tarda que hagueu de fer alguna feina lenta que precisi d'alguna melodia nostàlgica que us transporti a l'època que els diumenges a la tarda de febrer consistien en això, en tardes buides fetes per deixar-les passar sense més feina que veure el propi devenir dels segons, els minuts, i les hores. Per mi aquest cd és molt especial perquè per motius personals em recorda una setmana nadalenca a París amb els carrers nevats, una exposició sobre el Dadaïsme al Orsay, i una cantautora adolescent cantant cançons de Brassens entre absenta i fotos de Sarkozy tatxades amb boli vermell. Si no us agrada Sabina, escolteu el cd i n'estic segur que sense voler, algú us robarà sense preguntar, el vostre mes d'abril, que al igual que el de tots plegats, s'espera marcit en un banc atrotinat esperant per ser raptat.
PD: Sentados en corro...
Comentaris
Tenim encara pendents dos sopars...
Al final Jethro Tull ha publicat més de 3 o 4 recopilatoris, basats en la mateixa discografia. xD
Aniol, desconeixia la història i m'ha agradat!! Suposo que és totalment aplicable a l'Elton John....