Trobar la nostra interioritat
La dualitat entre món interior i món exterior és fascinant, veure on estan els límits d'un i altre és confús perquè en certa manera el món interior, el que amaguem a la nostra carcassa, és fruït d'allò que hi ha fora, de les circumstàncies que ens envolten. D'altra banda, la velocitat del dia a dia, el ritme alineal de la realitat, ens impedeix saber discernir el que vertaderament nosaltres volem del que realment necessitem segons els inputs que ens arriben del nostre entorn. La solució? Primer de tot un exercici totalment oblidat, la meditació, exercir l'autoreflexió, el pensar sobre un mateix, sobre el dia a dia, sobre el sentit dels nostre actes dins les coordenades espai-temps. En certa manera es tractaria de trobar temps per nosaltres, de regalar-nos uns moments al dia per veure si la rutina ens porta o som nosaltres que la fem anar allà on volem. En segon lloc ser valents, saber que el anar pel dret portarà moltes confusions i fins i tot desconcert, però si està ben pensat i no afectem els altres amb un rebrot d'egoïsme, no hem de dubtar.
En fi, que la qüestió està en evitar que la riquesa del nostre món interior, de la potencialitat de la nostra espiritualitat, quedi totalment amagada per la realitat que hi ha a fora casa nostra, per les broques d'un rellotge que ens amenaça sense esperar res a canvi, i això passa perquè no estem acostumats a aturar el nostre entorn per poder pensar sobre nosaltres, fer l'exercici de Friederich i enfilar-nos a sobre una muntanya per fugir del món exterior que ens queda els nostres peus donant-nos la oportunitat per modelar el que realment som: la nostra ànima.
Comentaris
Jo també de tant en quan m'aturo i penso en el que he fet, com ho he fet, què faré, com ho faré,... Però molts cops acabo pensant massa i m'angoixo.
Segueix així amb el bloc! Enhorabona
Pensa que gràcies a les teves paraules, ens ajudes a mirar una mica dins de tots nosaltres alhora que et donem una mica de nosaltres mateixos.
Salut!
Gràcies per fer-la pública.