Mendoza per aprimar-me

Després d'uns anys de vici desenfrenat on la gula apartava els altres sis pecats capitals per embolcallar totes les meves passions, he decidit posar-hi punt i final. Ja n'hi ha prou. De moment m'he aprimat un kilo i sis-cents grams, i vaig en camí d'acostar-me aquells vuitanta-cinc quilets que em convertiran una altra vegada en un sex-symbol, en una icona dels casats atractius que passegen per la ciutat enlluernant el rostre d'adolescents analfabetes que busquen un príncep blau que no cagui, no pixi i no tingui calentures quan li està parlant de la bellesa de la lluna plena.
Per aconseguir el meu repte m'he comprat el nou llibre d'Eduardo Mendoza Tres vidas de santos, que em vaig llegint quan tinc una necessitat imperiosa de seduïr el pernil ibèric que m'espera dins la nevera amb la seva millor mentida tatuda al color rogent de la seva pell.
De moment, el llibre em sembla una publicació adecuada perquè els lectors de Mendoza poguem tenir la nostra dosis de metadona literària fins que torni a treure un altre Pomponio Flato que passegi per les ciutat dels prodigis buscant resoldre la veritat del cas Savolta mentre va a fer un cafè amb un tal Clotilde. Ho dic perquè des de la pastanaga verda demano públicament a Eduardo Mendoza que publiqui un altre llibre que em pugui fes sostenible el fet de menjar mongetes amb regust de postguerra, i una carn a la planxa que no ha tingut la suficient valentia com per ser arrebossada. Necessito una obra mestra de Mendoza, sinó, la gula s'apoderarà de mi com Onofre Bouvila ho va fer d'una Barcelona amb necessitat de ser Barcelona.

Comentaris

Anònim ha dit…
Altres autors que et poden resultar interessants: Pilar Prim de Narcís Oller o la biografia del General Prim (que explica com s'ho va fer). Els ports de muntanya explicats per Perico Delgado. Amb italià ma Primo Levi. Contes lleus de Jordi Secall, Conversres esprimachades entre Espriu i Machado o escolta l'òpera Fideulio de Beethoven. Sí, ja ho sé, poc feina. Una abraçada! Gerard S.
Ignasi ha dit…
Estimat Frank, més que deformant la teva figura, jo diria que l'estàs madurant i t'estàs consolidant alhora al terreny de joc. M'explicaré; la teva etapa Pep ha passat ja, simplement ara assoleixes més un paper a lo Puyol, que no està pas malament!
Sense complexes, endavant Frank!que no podem estar visquent del passat

PD: jo en canvi miro al futur perqué encara no he trobat res on fer-me un petit altar...espero que estiguis començant a patir pels 30!
Ignasi ha dit…
volia dir "espero que no estiguis començant a patir!!"
Frank Bayer ha dit…
Gerard, extraordinari el comentari!!! Ja veig que avui no has anat a fer el cafè!!!

Ignasi!!! M'ha encantat lo d'estic madurant la meva figura!!! Sort que tu m'entens!! No estic patint pels trenta però si que me'ls miro amb respecte, l'edat no m'importa però la decadència física... mira, sóc un xic superficial!!! Digue'm Jagger!!!
Toni Cassany ha dit…
Frank: no sé per què no surto com un dels seguidors del teu bloc. M'has esborrat o què?
Anònim ha dit…
Menys cuentos i tots a treballar. Frank, tu segueix mengant com un porc que estaves molt bé!!! jejej es broma!!
Frank Bayer ha dit…
Toni, no!! Jo no t'he borrat!! Potser ha estat l'Iron... Pot ser que no estiguessis com a seguidor?? No ho sé!! Demà en parlem mentre tothom cridi i perillin les pissarres digitals...

Anònim, no cal que diguis que és broma, el que dius és veritat...jeje..
Kasal ha dit…
A mi els règims sempre m'han fet por. Com a professor d'història, cada cop que el meu metge em diu la paraula règim, apareixen pel meu cap, com si fos un gag de Polònia, les imatges de Franco, Hitler, Mussolini, Pinochet, Stalin i altres campions, amenaçant-me.
Com bé diu en Frank, amb uns quilets de menys pot tornar a ser el casat desitjable que moltes adolescents (i no tan adolescents) admirarien. En el meu cas, el tema és més greu. Com que sóc molt més atractiu que ell, el fet d'estar prim i atlètic em comportava un problema greu. En el meu cas les dones no m'admiraven, m'acosaven i m'assaltaven directament. Com podeu comprendre, era un greu problema per la meva vida matrimonial. Davant contratemps de tal magnitud, vaig optar per sacrificar la meva figura i el meu cos hel·lènic en favor de la meva vida matrimonial. L'èxit ha estat rotund, la meva dona adora les meves curves rodanxones i la resta de dones m'observen des de la distància. La vida és dura i injusta.
Salut!
Frank Bayer ha dit…
Joan, amb la Maite ens hem partit amb el teu comentari!! És una lliçó magistral d'ironia!! Gràcies!!
Anònim ha dit…
o no tanta ironia...
Anònim ha dit…
pero, m'he partit igualment, eh?? bonissim joan

Entrades populars