Cançons salvades per la ocasió

Avui a la tarda, mentre la família parlava de la necessitat de reformular la funció dels bancs per poder sortir d'una crisis esgotadora, redundant, i que tant sols serveix com a niu de rates perquè sortin elements distorsionadors que extreuen de dins nostre les passions més nauseabundes, he dedicat una horeta a fer una d'aquelles feines que sempre defineixes com "El dia que tingui temps m'hi posaré", concretament, la d'ordendar la multitud de cds amb els llibrets canviats, cds pirates a dins les caràtules, els originals a una pila a sobre la taula, que encarara perviuen a la meva habitació trobant-me a faltar quan la pluja envaeix la tarda i la casa es salvaguarda en un extrany silenci.

M'he assegut perquè la nostàlgia no em fes caure d'esquenes i he començat separant aquells que em volia emportar a casa perquè es mereixen ser recuperats. Els salvats per aquesta ocasió han estat el fosc Nebraska del Bruce Springsteen, la seva primera incursió pública a la música folk on hi perviurà amb els anys la majestuosa Highway patrolman, de Joaquín Sabina El Hombre del traje gris per trobar-me a trobar amb l'Eva que prenia el sol despullada per escàndols de les seves veïnes geloses, el Club de Kabul Babà, un reducte de Sopa de Cabra que feu un bon cd amb kilombos que buscaven perfums d'Àsia entre versions d'Eagle - Eye Cherry, La Flaca de Jarabe de Palo, que ens recorda que tothom té una època daurada on trencava motlles, el Concert de Mitjanit de Sau per allò de l'adolescència que s'ha de cuidar, el Are you listening? de Dolores O'Riordan per donar-li l'enèssima oportunitat, a veure si després de quatre anys ja em comença a entrar, i finalment el Freedom de Neil Young, més que res perquè quan he tornat a la taula i seguient parlant de bancs he entés que la única solució segueix intentar seguir tocant rock en un món lliure.