Sempre estan on les demanen

Em fascinen perquè m'ajuden a trobar-me amb la meva intimitat en una època on poder estar sol moltes vegades és un impossible. Per això, quan el ritme del minut a minut em té totalment pres en un món d'obligacions, paro el cotxe a un descampat, apago les llums, obro les finestres, i el recupero de sota dels cd's d'actualitat que escolto per poder demostrar que estic al dia festejant els nous cantautors que emplenen els bars de la capital de versos maleïts. Ell, està allà, pacient, amb el rostre mirant a terra sabent que tard o d'hora tornaré a demanar la seva ajuda per poder tenir un xic de benestar emocional i sortir viu d'aquesta muntanya russa de les emocions que tant costa de controlar quan la maduresa és una utopia i l'elogi a la inmediatesa ocupa els aparadors de les llibreries. Sabent, sense vergonya, que no són les millors i segurament, són víctimes d'aquelles seves germanes comercials que acaparen les ràdio fòrmules i els bisos de concerts multitudinaris, però elles esperen allà, per ser interpretades a teatres on l'artista pugui xiuxiuejar-les a les orelles d'aquelles fans que les esperen per recordar el dia que elles, ben generoses, el varen ajudar a agafar empenta i a tirar endavant amb la mateixa dignitat que encaren la vida els protagonistes d'aquestes cançons. Per tot això, suposo que guardo a una capsa especial al Devils and Dust, perquè sense el millor, m'ha ajudat a trobar la calma en moments que he festejat amb el límit.