L'estiu de la meva vida

Per uns, l'estiu té el regust suau d'una queixalada fresca d'albercoc mentre la televisió ignorada parla d'un possible fitxatge del Barça i les gotes d'aigua de la fruita mullen la pàgina de La Vanguardia dedicada al nou llibre de Paul Auster, per altres, aquest mateix estiu està escrit a la sorra arrebossada dels peus humits sortint de l'aigua mentre busquen sense pressa la tovallola on han deixat tots els estrits amb un acte de fe filantròpica, per un altre grup, aquest estiu és el de la primera feina i les nits llargues pel passeig buscant la silueta d'aquella noia de Barcelona que aquest any, després de superar la vergonya, has decidit intentar seduïr amb una fina interpretació de Manel a la guitarra, i finalment, pels ingenus, aquest estiu torna a ser com els altres, un regal per poder assaborir el pas lent del temps, veure passar la vida assegut a l'ombra parlant de quelcom inexacte a mig camí entre la filosofia i els problemes de la vida quotidiana, el gust per estar a prop dels que estimes amb un gelat glaçat que has d'escalfar amb les mans perquè, com sempre, ets impacient de mena, i l'enèssim fracàs davant l'intent de llegir La Muntanya màgica de Thomas Mann que convertirà aquest estiu, com l'estiu de la meva vida.