Juguem a ser Sartre vestit de Ralph Lauren

Els indignats han tret una vegada més a flor de pell els elements més indignitaris d'aquesta societat nostàlgica dels anys d'Altamira on la mesura és sinònim de falta d'idees i de tebior. Per una banda, la progressia està sobreexcitada perquè veu com una nova generació està netejant els vòmits que ells mateixos varen llençar sobre el maig del 68 quan varen agafar quotes de poder i varen decidir canviar Sartre per Ralph Lauren, i per l'altra, els beneficiats de la situació actual, que deixant anar quatre idees generalistes sobre el grup intenten carregar-se les idees dels manifestants. I els manifestants? Fan servir l'objectiva veritat d'algunes de les seves reivindicacions per justificar actituds contradictòries, plantejaments socials totalment utòpics que tindrien aplicació pràctica si ens organtizèssim amb tribus i no amb societats multitudinàries on el recurs assambleari va molt bé per organitzacions de veïns però és ridícul quan es vol aplicar a estats amb milions de persones, i fan un discurs bonista sobre la gent que hi ha assegut a les places que fa pedre la credibilitat a altres queixes justes i comprensibles. O sigui, una vegada més, o més ben dit, com sempre, et trobes enmig de la batalla i crides la necessitat de crear un tercer bàndol que agafi les parts de veritats esquerdades dels dos costats per trobar en la mesura, el camí raonable per on tirar endavant.

En definitiva, puc entendre els indignats, són idealistes i pateixen aquella malaltia coneguda com utopia basada en una base antropològica falsa que veu la persona com un èsser que tendeix cap al bé, i també puc entendre l'empresari emprenyat, que pateix aquella altra malaltia coneguda com utopia cínica basada en una base antropològica falsa que veu la persona com un ésser que tendeix a buscar el millor pels seus treballadors, ara, defeco contra el cinisme dels morts de gana que estaven a París el 68 i ara, un cop han xupat del sistema, ben assentats a les seves poltrones, treuen la pols a les ulleres de Sartre el fan cabalgar sobre el seu Ralph Lauren i van a fer-se fotos amb els indignats en nom de la justícia social. Aquests són els que haurien de rebre les petacades dels mossos.