Deliris nocturns amb un llibre de Pitol

Deliris mortuoris a plena matinada entre dones borratxes llençant les cartes el tarot i l'enèssim llibre de Pitol a mig camí entre la ficció narrativa i l'assaig literari. Una làmpara cremant a mig gas per donar-me la llum suficient per no sentir-me abandonat en una sala d'estar on tant sols hi ha les fotografies dels dies que vaig ser un perdedor i em sentia una persona prou digne com per ser fotografiada sense tenir la inflor de la supèrbia i la vanitat entre els meus èxits fugissers.Un sofà inflable vermell extret d'una discoteca, soterrat per una pila de roba que mai més em posaré per por de ser acollit dins una tenda de campanya indignada. Mentrestant, la soledat del marit abandonat, de l'amant oblidat, del solter retrobat, del predicador ignorat, m'agafa amb respecte i em porta a una sala on hi ha tots els homes que són com jo, vells utòpics que compraven llibres de Ricardo Menéndez Salmón per la gràcia dels noms compostos però que no pensaven llegir mai perquè sempre acabaven preferint els contes de Sergio Pitol. Sincerament, jo em veia millor que ells perquè la visita al dietista m'havia ajudat a deixar un cert amor per la circunferència i m'aproximava a un quadrat fracassat que tant sols aspirava a ser un rombo amb gust de trapezi.

En fi, que és tard, el nen fa dues hores que es descollona i un intenta dormir una mica per demà poder dutxar-me sense adormir-me o no posar la roba bruta a la nevera, com vaig fer no fa gaire, i res més, que volia compartir-ho amb vosaltres per rebre consells que m'ajudessin a ser normal...