Esperem que demà no sigui un altre dia

Esperem que demà no sigui mai un altre dia, sino una simple continuació d'aquest que va morint a la falda d'una càlida matinada mentre la crònica entrenyable de Guillem Terribas va deixant caure les paraules per arribar a un final que atrapes volen rebujar, que el toques sense ganes, sabent alhora, que trobar la finitud de les obres és el que les empeny a la eternitat.
Demà serà un altre dia no són les cròniques d'un llibreter, sinó la mirada sense nostàlgia d'una època que el país intentava ser un país sense més referents que les experiències individuals de cadascú, un món poblat de personatges que es fan a si mateixos a pesar (o gràcies) de la història que els hi ha tocat viure, un recorregut vital de construcció intel.lectual i humana de diferents personalitats que sense voler ens enmiralla a les noves generacions nascudes en el benestar democràtic, i ens exigeix en silenci a sortir d'aquest sentiment burgés d'indeferència respecte l'entorn.
En definitiva, en Guillem parla de la 22, només faltaria, però el gruix del llibre són petits fragments d'un mirall trencat que t'ajuda a entendre què hi ha elípticament darrera el projecte de la 22, i sobretot, t'empeny a posar-te davant del mirall i a preguntar-te: i jo què? I és en aquest moment, quan no tens resposta, que tanques el llibre i penses "Deixem-ho estar, demà serà un altre dia"

Comentaris

Guillem Terribas ha dit…
Ei, vermell he quedat...
Frank Bayer ha dit…
jejeje... Portava temps donan-t'hi voltes i em costava trobar el to adequat... em sembla que l'he trobat... Ja ho saps!! Segona part!!!

Entrades populars