Encegats per la evidència

Aristòtil diu que els homes ens veiem encegats per la evidència dels fets com els ratpenats per la llum diurna, un aforisme on hi sobrevola la idea de la perplexitat com a font de coneixement, tal i com sembla que explica María Zambrano a Filosofía y poesía remetent a Plató, i dic sembla perquè la barroquització deliciosa del llenguatge amaga el fons del llibre, perquè no hi ha fons diuen alguns, perquè ho diu molt bé diuen els altres.

Independentment dels excesos poètics de Zambrano per escriure textos filosòfics, la qüestió és que es pot arribar al coneixement de la veritat a través de la contemplació de la naturalesa, aturat al bell mig d'un paisatge sublim i sentir la petitesa humana respecte una creació que ens sobrepassa. En aquest moment patim l'encegament de l'evidència d'arrel aristotèlica, un fet que en lloc de fer-nos caure de genolls davant la realitat, moltes vegades ens porta a fugir per por, perquè en un món d'enaltiment a la incertesa del dubte hi ha un cert pànic injustificable a la veritat, i llavors diguem que l'evidència és un engany.