Vitalitat davant la mort

La intimitat més amagada de l'ànima passeja descalça per les seves cançons, obrint el paisatge d'un nou demà joiós pels nostres. L'optimisme vital als acords d'en Llach és conscient, ple de voluntat d'aquell que vol creure amb la millora de la persona i en la descoberta del seu jo íntim. Lluny del cantautor polític que cercava amb el somriure, la necessària revolta, la seva última etapa és una radiografia excel.lent de la persona, un estudi minuciós fet amb un bisturí d'or i una mirada penetrant i generosa per viatjar amb un braça a l'ara i l'altra al per sempre.

De totes maneres, per damunt de tot, el que més m'enganxa d'en Llach és la seva voluntat de ser optimista, de veure el costat bo de la realitat, fet que l'allunya de molts cantautors que festegen amb el drama de la buidor perquè, i no és cap secret, és més fàcil parlar de realitats tràgiques que no pas d'un demà millor sense caure en el discurs ridícul, i ell ho aconsegueix una i altra vegada. Si no, escolteu amb calma el Si arribeu interpretat amb piano al Nu, poques vegades us trobareu amb una cançó tant vital que parli de la mort. Excel.lent.