El sexe està sobrevalorat

El sexe està sobrevalorat. Mires pel.lícules o sèries i sembla que si no has cardat amb trenta persones diferents i tens els genitals gastats no ets ningú. Chico conoce chica, chico habla con chica, un somriure estúpid i vinga ja es rebolquen endavant i endarrera, sense brutícia, amb un erotisme net molt curiós si no és una pel.lícula de l'Almodòvar, on la ley del deseo va per un altra costat. El sexe és fantàstic si és amb la persona que estimes, però si no és com una cançó de l'Àlex Ubago, la primera vegada fa gràcia però després prefereixes un entrecoc de Can Xifra.

Aquesta imatge paridisíaca del sexe enganya als adolescents que pensen que trobaran en el cos alié l'anhelada felicitat, això si, després de follar, perquè les persones que es comporten com animals, follen, no fan l'amor, no poden fumar perquè és dolent per la salut i l'estat que t'ha donat el condó amb tretze anys, et farà pam pam al culet. Estem malalts.

En fi, si pensem que l'educació sexual passa per la desnhibició completa del cos i l'allunyem totalment del component afectiu, estem creant màquines de copular totalment distants dels lligams entre les persones que es pensen que el sexe anònim els hi donarà quelcom que mai podran trobar, i per què? Perquè el sexe està sobrevalorat i es veu com la causa de la felicitat i no el que és, la conseqüència de l'amor entre dues persones. Però bueno, millor no publico aquest post perquè alguns s'escandalitzaran i altres em diran que sóc un carca.