ICV és la nova democràcia cristiana?

L'estat del benestar, que sembla propietat dels partits de tradició socialista, fou construït amb dues bases ignorades pels que ara en reivindiquen dia si dia també la seva paternitat irresponsable. La primera, la por a Europa occidental després de la segona guerra mundial, de la força de la URSS, i quan dic força no em refereixo a un rerafons militar, sinó intel.lectual, polític, i de la seva capacitat d'anar expandint pels països del seu entorn, ja fos per les dolentes o per les pitjors. Qui va gestionar aquesta por? I aquí entra el segon element: els partits de la democracia cristiana que després de la guerra agafaren el timó de la majoria de grans països europeus. Aquests governs varen reconstruïr una Europa en ruïnes en base a dos idees, la liberalització de la iniciativa privada i la propagació universal dels serveis públics bàsics, creant de mica en mica aquest estat del benestar que tenia com elements vertebradors una certa sensació de llibertat i un estat que amparava però no tutelava. En fi, que quan veig ICV, hereu del PSUC, parlar de l'estat del benestar com si ells n'haguessin estat els pares, ignoran totalment el paper dels Adenauer, De Gasperi o Schuman, i per tant, de la democràcia cristiana, penso, miro, serà que els verds en el fons no estan tant lluny de la dreta rància, casposa i cavernícula?