La tonteria de Gerard Piqué

A la vida no pots anar de ben parit perquè se't gira sempre en contra i en Piqué, des de les dues primeres majestuoses temporades a Can Barça, va de molt ben parit i entenc que ha de ser difícil d'aguantar dins un vestidor. El seu rendiment aquesta temporada ha anat decreixent progressivament a mesura que anava augmentant les seves sortides de to públiques, amb un to d'egocèntric, d'aquí estic jo, de creure's la veu del vestidor lluny del to moderat i exemplar d'un referent com Xavi. Massa tonteria, moc, moc, i vida pública fora del seu àmbit futbolístic. Que lluny està aquell Piqué, que sense cap mena de dubte, s'havia guanyat la fama de ser dels millors centrals del món! El primer gest ja va venir l'any passat quan en plena celebració de la Champions dius "Ens veiem al concert de la Shakira!". Però a qui li importa el concert de la teva nòvia? No barregis coses pròpies del que es pensa que tothom està pendent d'ell.

Ha d'entendre que un és un referent si els altres el fan com a tal, no ha de ser ell que s'ha d'agafar el rol quan no li toca, i per mi, la cirereta del pastís van ser les penoses declaracions després de l'Sporting. A veure noi, els àrbitres, és cert, ens han perjudicat, però precisament la teva jugada era expulsió, falta per darrera, últim home. Res a dir i res a retreure't, intentes parar la jugada i fas falta. No passa res. Els teus companys guanyen el partit amb deu i tu parles de premeditació. Però què dius? Que no veus que ets un Mourinho catalnitzat amb aquestes declaracions? De veritat, entendria que en Guardiola no el volgués perquè a vegades el que es veu a fora només és la punta de l'iceberg del que hi ha dins, si no, recordeu els Ronaldinho, Deco, Eto'o. Gerard, encara ets a temps de canviar i de tornar a posar el cap sobre les espatlles, qualitats per ser el millor central del món les tens, però amb qualitats no en fas prou a la vida.