Girona, ciutat d'entretemps

La humitat relliscosa de les llambordes sionistes del Barri Vell ens arreceren durant les pluges de tardor, època que Girona mostra la seva esplendor amb un regust notàlgic que ens recorda les primeres passejades sobre l'alfombra de fulles cruixents a la Devesa, la infància abraçada per una fred neta, les il.lusions de veure la llum de les atraccions amb alguna llaminadura extra per emportar-se a la boca. A l'altra costat d'aquesta Girona que tendeix a l'enyor, hi ha la ciutat lluent, orgullosa de veure's florida, que surt al carrer aprofitant al primer sol de primavera amb l'alegria de la vida retrobada a les terrasses i a les places, amb aquell sortir de la feina de clar que allarga els dies més enllà de les 24 hores, amb la il.lusió de encetar amors que s'allargaran l'estiu que ve en algun poblet de la Costa Brava, mentre Girona, ciutat d'entretemps, troba a faltar la tardor i la primavera, les dues estacions on és més ella mateixa, i quan els gironins, la veiem més atractiva i eterna.