Estisores ja!

Valentia i visceralitat. S'ha acabat ja de jugar a ser responsables i dedicar a esforços a la governabilitat d'una Espanya que ni ens vol, ni amb la majoria absoluta blavosa, ens necessita. No pot ser. En comencem a estar farts de veure com ens toquen els sous i sentir, de seguida, que amb el pacte fiscal a sobre la taula no caldria prendre mesures tant dràstiques. Doncs a què esperem? No caiguem en la trampa dels partits nacionalistes catalans que durant tants anys, per treure's de sobre la responsabilitat de fer un pas endavant amb temes de sobirania, acabaven imputant els problemes a Espanya i ja estava, tots emprenyats però dormint tranquils perquè el merder venia de fora. S'ha acabat. Si estem com estem és culpa nostre perquè no ens hem plantat, perquè no hem estat valents i no hem agafat el toro per la cua, que fa més mal que les banyes. Anem a sac. Què volem? Pacte fiscal? Doncs vinga, prou de paraules i passem a l'acció, que la gent es pronunci. Què volem? Independència? Millor encara, doncs posem-nos les piles. I ho dic perquè en Rajoy no és estúpid com en Zapatero i vaig veient que sap que si canvia el concepte de café para todos i encenta una relació de falsa bilateralitat amb Catalunya, que seguirà perjudicant-nos però tindrà CIU, PSC i PP contents perquè vendran que la situació és molt millor, llavors si que l'haurem cagada totalment perquè haurem firmat la nostra sentència i a sobre, els d'aquí ens vendran que és el millor que ens ha passat mai. En fi, estisores ja, però per fer alguna cosa més que retallades.