A pesar de la jornada sense IVA, val la pena

Llevar-te el matí i entendre que val la pena, a pesar de la cara d'en Montoro, del bastó de l'Antonio Gala, de la pluja nostàlgica que embrut el sol primaveral, del dia a dia que impossibilita veure el més enllà, del culte a un cos que va deixant de ser temple de l'esperit per convertir-se en la barraca abandonada d'un gos llardós, de la veïna neuròtica que parla amb els gats i abraça les plantes, del teu cap, que arriba a la feina amb l'alè trencat de mongetes i alcohol barat, dels editorials catastròfics dels programes radiofònics, d'aquell company que sempre es queixa tant si has triat A com si has escollit B, del conductor accelerat perquè ha sortit tard de casa l'amant i vol arribar a casa abans que la dona es desperti, dels que es miren en miralls deformats per amagar-se les misèries, i de tu, que segueixes entrant en aquest blog amb l'esperança de trobar algun dia quelcom que valgui la pena. A pesar de tot val molt la pena perquè com canta amb Bruce amb una il.lusió continguda We are alive, i a partir d'aquí,tot el demés passa a ser secundari i anecdòtic, fins i tot la jornada sense IVA del Mediamarkt, reclam de killos i gent sense estil.