Els petits plaers d'un traductor amb futur

Rellegint fragments de Mundo Mendoza de Llàtzer Moix m'he retrobat amb l'anècdota més literària de la vida de l'escriptor de La ciudad de los prodigios, que va tenir lloc durant els seus anys novayorquesos on realitzava de traductor a les Nacions Unides.
El jove Mendoza, alter ego físic de Pasqual Maragall, i en certa manera representa la sàtira constantment reprimida en la mirada del Maragall polític, es trobava traduïnt al castellà els discursos dels membres de les Nacions Unides perquè els castellanparlants poguessin entendre tot el que s'estava dient a la sala, quan va tenir la brillant idea de començar un joc literari amb els presents que només ell i un altre traductor coneixien. La qüestió era traduïr una paraula utilizant un sinònim poc usual en castellà perquè la gent que rebia la traducció no entengués que estava dient el traductor que els hi estava parlant amb el seu idioma. Mendoza es dedicava a buscar durant l'acte mateix de traduïr, mots que despistessin els receptors de la seva traducció, per d'aquesta manera, provocar una certa confusió en les ments d'aquells personatges centrats en com dirigir el futur de la humanitat sense que es notés cap on empenyien. Una història molt mendocina, com la majoria de les seves novel.les satíriques amb els gèneres literaris, eren els petits plaers d'un traductor amb molt de futur.

Comentaris

Joan ha dit…
Aquest senyor és un crack

Entrades populars