Cita

Vaig traient la pols d’un gerro vell que em varen portar els meus cosins del Senegal perquè el telèfon no noti que estic esperant la senyal que em confirmarà que ella està pensant amb mi. Mentre observo la bellesa representada en el dors de l’objecte, començo a percebre el so metàl.lic de l’aparell que anirà en consonànica amb l’impuls de la meva sang. Vull allargar el moment, no pot ser que contesti de seguida. Continuo fregant la silueta d’un animal que em mostra els seus ullals més afamats mentre em complau pensar que està dedicant uns instants de la seva vida en esperar que jo accepti o no parlar amb ella. No puc més. Deixo el gerro sense mirar la taula i cau sobre la cadira. Corro cap al telèfon, sona el contestador, sento la seva veu dient que s’ho ha pensat millor i que accepta anar a prendre una copa. Despenjo. - Perdona, és que no sentia el telèfon perquè estava parlant amb la pesada de la meva veïna que em demanava per anar a fer una copa aquest vespre. - Ostres, si no et va bé deixem-ho per un altre dia. - Tranquila, ara mateix li dic que m’ha sortit un imprevist, prefereixo anar-hi amb tu.

Comentaris

Entrades populars