Whisky Belt

Per molt que apretem l'accelarador és impossible agafar la velocitat suficent per trencar el ritme inexistent del rellotge danés. Són les tres de la matinada i l'enyorada claror estival fa acte de presència a l'horitzó de l'estret del Sund que separa el terriotori suec dibuixat per llums costaneres, i el litoral danés de les afores de Copenhaguen, poblat per cases adinerades sortides de novel.les de Jane Austen que van passant desdibuixades a la nostra esquerra mentre intentem superar un sentiment de frustració terminal, provocat per la nostra incapacitat de trobar el sentit arrítmic d'un poble posseïdor d'un secret milenari que es nega a revelar a llatins desconeguts. Les mansions daneses formen el cinturó conegut com Whisky Belt perquè es distingeixen dels seus compatriotes per sustituir, en el temps mort de lleure, la cervesa pel whisky com a beguda sacramental del silenci en la mirada, del silenci en en les paraules, de la seducció coneixedora del rebuig, de l'amistat superficial dels eterns desconeguts. El cotxe segueixent persseguint la sortida del sol i contemplo, extasiat per la bellesa austeniana del paisatge, aquestes mansions daneses que guarden el secret d'un poble i que em criden a picar la porta per poder contemplar des de l'humiliacio del nouvingut, uns rostres altius i soberbis que fan del Whisky Belt el lloc on hi he trobat el noble decadent que sobreviu dins meu.