Bruce - Estocolm - Twist & Shout

4
Si agafeu un músic com Bruce Springsteen, el col.loqueu l'any 1984 en plena gira de Born in the USA a l'Estadi Olímpic d'Estocolm, i feu que torni a sortir al final dels bisos a interpretar el Twist & Shout des Beatles, segurament provocareu que tot el públic present a l'estadi s'aixequi de les seves cadires i comencin a saltar de forma desnhibida seguint els movimet del Boss. Què provocarà aquests deu minuts d'histèria col.lectiva? Doncs segurament uns desperfectes a l'estructura de l'estadi provocats pels bots dels espectadors que obligarà a enderrocar l'estadi tres anys després i construïr-ne un de nou.
Per aquesta història tant increible com real, el Bruce Springsteen va tocar els bisos del seu primer concert a Estocolm de la gira Working on a dream, el passat dia 4, la cançó Twist & Shout, per recordar que la passió del rock'n'roll ha aconseguit almenys una vegada, esfonsar els paràmetres racionals sobre el que està construït un estadi. Dionís vencia a Apolo per punts.
PD: Ahir fou un dia molt feliç per La pastanga verda ja que fou el blog recomenat a El món a RAC 1. Gràcies a tots!!!

Comentaris

Totti Bayer ha dit…
Felicitats per lo del Món a RAC1. Això és molt serio!
No sabia lo de l'estadi!
Jaume ha dit…
que fort lu del món a Rac1. Enhorabona!
Iron ha dit…
A mi no m'extranya gens que et recomanin, ets un crack, barreges humanisme i cultureta amb el pa de cada dia, avui mateix per exemple m'ha fet gràcia la referència nietzschiana en aquest enessim article a l'Springsteen. I és que en el fons així ets tu i el teu bloc, a vegades apol.lini i a vegades dionisiac... Per cert, tinc un disc de directes del Boss "Live 1975-1985" que casualment tampoc és meu i que tampoc penso tornar, l'he vist un munt de vegades d'oferta a la "zona verda" de l'Fnac però tot i així em passa com a tu, vull el del meu amic!! jejeje
Apa-li, que no se't pugi al cap, que n'hi han d'altres tant o més bons, com la realitat abstracta del Camaleó, tot un món, un planeta, que no acabo d'entendre però la força de la gravetat del qual t'atrapa.
A reveure pastanaga! A partir d'ara ets LA PASTANAGA MECÀNICA!!!
Joan ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joan ha dit…
Moltes felicitats Frank, però a risc de jugar el rol de carpanta impacient: quin dia quedem per esmorzar?

Nota per l'Iron: m'he quedat de pasta de moniato Iron. Benvingut al bosc, avisaré als de protocol que ho preparin tot per si tornes. Pensa que tens un grup de fans adictes als teus comentaris i que qualsevol visita teva és celebrada com si d'un 6 a 2 es tractés.

Nota per en Frank: fotet mamon, l'Iron m'acaba de citar al teu bloc, jua, jua, jua...
Frank Bayer ha dit…
Jordi, gràcies per felicitació!! Ara t'estic contestant al correu!!!

Jaume, merci, ja em diràs com t'ho has fet per fer-te facebook i tenir 200 amics de cop!!! M'ha sorprés!!

Iron, el blog del camaleó és molt millor que el meu perquè jo no creo cap món virtual, en canvi en Camaleó ha aconseguit fer un món de ficció acollonant, a més, l'autor és un molt bon amic meu i gran company de feina, i crec, que coneixe'l ajuda a disfruta molt més el blog perquè te l'imagines explicant la història i encara t'ho passes més bé!! Iron, ets el comentador estrella, t'ho dic en serio, agafo la iniciativa de fer un grup al facebook!! Sobre el cd d'en Bruce, no el tornis, només pels crits de la gent quan comença a sonar la bateria del "Candy's room" ja val la pena!!! M'encanta!!! Gràcies pel comentari!!

Camaleó, espera que tingui mobles que encara no tinc res, tot arribarà!! Ara, aquest esmorzar el farem, amb l'Iron i en Toni Cassany!!! No ho dubtis!! És molt fort que l'Iron t'hagi citat el meu blog!!! Demà ho comentem al cafè i riem una estona!! Iron, estaràs present sense ser-hi!!

Entrades populars