La cultura de l'esforç

El consumisme com a cultura ens ha portat a la presència de presentadors de televisió que semblen anuncis ambulant, i sobretot, una necessitat de trobar sense esforç, l'èxit inmediat que ens ha de dur a la glòria personal. Una tendència moltes vegades alimentada pels pares, que davant l'excusa de donar als fills tot allò que els hi va mancar durant la seva infantesa, ho donen tot sense jutjar si els estan educant en la cultura de la recompensa gratuïta i per tant, en la no-necessitat d'esforçar-se per recollir resultats positius.

La conseqüència directe d'aquest consumisme en el treball, és el consumisme en les relacions personals: amistats que es trenquen quan ja no serveixen per arribar a un objectiu pròsper, parelles caduques perquè no poden saltar el turó de la vida diària, i sobretot, manca de responsabilitats davant els propis actes, perquè per damunt de tot estar la nostra necessitat de tenir allò que volem ara i aqui.

Davant d'aquest panorama parlem de crisis en la societat, una crisis humana de valors que hauria de començar a solucionar-se mitjançant la implantació de la cultura de l'esforç. El mateix esforç que va portar a Flemming a descobrir la penicil.lina per atzar, el mateix esforç que va ha portat a Nadal a tenir una trajectòria brillant, o el mateix esforç que va ajudar a Luther King a fer un xic més real un somni en blanc i negre. Pense-m'hi, es pot ser progre i valorar la cultura de l'esforç. Vinga a fer un esforç collons!!