La reminiscència corneliusiana

Els flashos en blanc i negre de la nostra infància estan sempre determinats per peces que configuraren el nostre entorn de forma natural per nosaltres: la casa, la familia, els amics, l'escola, l'equip de futbol, les festes, els jocs, la televisió, etc... Quan per accident topes amb una d'aquestes variants, et porta indiscriminadament un pessigolleig a l'estòmac que remou el teu interior fent venir olors de persones estimades, il.lusions de la innocència, vivències mitificades, companyies perdudes...
Dintre el meu imaginari infantil hi tenen un paper destacat Els Bobobobs, i concretament el personatge d'en Cornelius, un follet tortuga insubmís de Bola de Drac amb el nas llarg i amb més barba del normal que s'havia colat dintre l'expedició del capità Wooter per poder aportar tota la seva experiència cap el viatge a la Terra. La reminiscència corneliusiana em porta les rajoles desgastades del pis on vivia quan era un nen, l'ànec que passejava pels mobles i vaig acabar socarrimant-lo per celebrar inconscientment la Lliga de l'Urruti, el meu pare arribant tard de la feina i venint-me a fer un petó el llit mentre em feia l'adormit per robar-li una caricia al front, el meu germà petit tancat a dintre al parque jugant amb boles de plàstic, els diumenges al matí parlant amb el meu pare al seu llit mentre la meva mare ens feia l'esmorzar abans de començar a mirar Els Bobobobs. En fi, que sóc un fill imaginari de Cornelius que espero fer com ell: no arribar mai a la Terra i pilotar una nau especial imaginària on els somnis no són realitat perquè gràcies a Déu, dins els meus records corneliusians no hi ha més realitat que la imaginària.

Comentaris

Iron ha dit…
Molt tendra aquesta "magdalena proustiana" teva, de debò molt maco. Aquests dibuixos els han repetit mil cops, segurament tothom te la seva magdalena, també recordo d'altres de la mateixa productora de dibuixos animats com el Dartacan, el David el gnomo i el Willy Fog igualment repetits fins a la sacietat. La meva magdalena es remonta a quan els feien dissabte i diumenge després de dinar, jo i els meus germans posavem la tele mentre els grans es quedaven fent el café i comentant la corrupció del govern del González, com que la discussió pujava de to, jo també pujava el volum de la tele per sentir els dibuixos i ells encara cridaven més, llavors venia el conseqüent "David baixa la tele" del meu pare, i jo "joliiiiin és que crideu mooooolt". En fi, que els governs no han canviat gaire i continuen deixant molt que desitjar i els nens continuen pujant el volum de la tele, em sembla que el millor seria que ens posesim a veure els dibuixos amb els nens en comptes de la merda dels telenoticies.
PD1: a Dinamarca millor els "contes d'hivern" de la Isak Dinesen que no pas Jane Austen (per cert no aguanto els seus llibres, em faig un embolic amb totes les ladies, els sirs, els lords i la mare que els va parir a tots jeje)
PD2: El de Florida no sóc jo, deu ser en Mickey Mouse desde Disneyland, o el seu jefe que s'ha descongelat, o potser en Julio Iglesias o el governor Jeb Bush... who knows?
PD3: Que pesadet que estàs amb la mort eh? jajajaja es broma, fantàstic aquest cafè amb la mort, sembla una escena onírica de "six feet under" la millor sèrie del món mundial.
PD4: ZZZzzzzzz...
Frank Bayer ha dit…
Segurament aquest fragment del comentari està entre els top ten de les teves reflexions "En fi, que els governs no han canviat gaire i continuen deixant molt que desitjar i els nens continuen pujant el volum de la tele, em sembla que el millor seria que ens posesim a veure els dibuixos amb els nens en comptes de la merda dels telenoticies."
Merci pels comentaris perquè enriqueixen molt!!!
Rafel Fàbrega ha dit…
A mi suposo que em devien agafar una mica tard, ja, però recordo que els mirava i m'encantaven...de la mateixa manera que passava amb Bola de Drac, la cançó introductòria era millor en català que en castellà. No em porta tants records com a tu perquè devia ser tant petit que el meu cervell encara no s'havia engegat (a vegades penso que encara no ho ha fet). En fi, que ja feia temps que no et comentava tot i que sí que he anat passant per aquí sovint. Espero que ens veiem avui al futbito, ja que serà dels últims dillluns que podré venir...ja saps que d'aquí a poc estaré a uns quants quilòmetres lluny de la meva estimada pàtria espanyola.

Entrades populars