La reminiscència corneliusiana

Els flashos en blanc i negre de la nostra infància estan sempre determinats per peces que configuraren el nostre entorn de forma natural per nosaltres: la casa, la familia, els amics, l'escola, l'equip de futbol, les festes, els jocs, la televisió, etc... Quan per accident topes amb una d'aquestes variants, et porta indiscriminadament un pessigolleig a l'estòmac que remou el teu interior fent venir olors de persones estimades, il.lusions de la innocència, vivències mitificades, companyies perdudes...

Dintre el meu imaginari infantil hi tenen un paper destacat Els Bobobobs, i concretament el personatge d'en Cornelius, un follet tortuga insubmís de Bola de Drac amb el nas llarg i amb més barba del normal que s'havia colat dintre l'expedició del capità Wooter per poder aportar tota la seva experiència cap el viatge a la Terra. La reminiscència corneliusiana em porta les rajoles desgastades del pis on vivia quan era un nen, l'ànec que passejava pels mobles i vaig acabar socarrimant-lo per celebrar inconscientment la Lliga de l'Urruti, el meu pare arribant tard de la feina i venint-me a fer un petó el llit mentre em feia l'adormit per robar-li una caricia al front, el meu germà petit tancat a dintre al parque jugant amb boles de plàstic, els diumenges al matí parlant amb el meu pare al seu llit mentre la meva mare ens feia l'esmorzar abans de començar a mirar Els Bobobobs. En fi, que sóc un fill imaginari de Cornelius que espero fer com ell: no arribar mai a la Terra i pilotar una nau especial imaginària on els somnis no són realitat perquè gràcies a Déu, dins els meus records corneliusians no hi ha més realitat que la imaginària.