La vertadera dificultat de ser cristià

L'Espanya nostàlgica dels espasmes dretans segueix escandalitzada per la teòrica persecució a la que està sotmés el Cristianisme des de l'entrada al govern de la cella neuròtica de Zapatero. Perseguits? Si us plau, no faltem a la memòria de tants màrtirs que per amor a Déu i els altres varen donar la seva vida terrenal a canvi de la gratuïtat. El problema que tenim els cristians és que ara, amb un govern que gràcies a Déu ens ignora i no ens vol utilitzar per legitimar-se en el poder, ens hem adonat de la vertadera dificultat de ser cristià: estimar els altres com a tu mateix, fins i tot aquells que no són de la teva corda, que t'ignoren. És un repte fantàstic i hem de d'estar agraïts de gaudir en ple segle XXI de la llibertat de viure en un país on el mandatari no actui com una imatge deformada de Carles II, és un do.

Davant d'aquest canvi de context encara hi ha gent que enyora els temps on el color grana donava voltes pel poder polític, i el pitjor de tot és que defensen les seves postures en nom de Déu i seguidament es martiritzen a si mateixos parlant de la persecucció neroniana de les que són víctimes. Penós, decididament penós, donar les culpes els altres d'un problema que tenim nosaltres. Abracem la vertadera essència del Cristianisme: estimem a Déu i els altres com a nosaltres mateixos amb totes les conseqüències i ja veurem com la realitat es bastant diferent del que pensàvem.