Carnet de pare

En ple segle XXI hem aconseguit arribar a la plenitud de la disfuncionalitat entre l'equilibri físic i el psicològic. Per una banda trobem persones amb una gran capacitat física, només cal veure el món del fúbol, que quan arriben a la necessitat d'exercicir l'intel.lecte es troben amb neurones insubmises i idees fantasmagòriques, mentre que d'altra banda hi ha gent sedentària ja sigui per caràcter, volum o malaltia, amb una gran capacitat de crear móns diferents i donar plantejaments sensats sense moure's ni del sofà.
Problema que exposo basant-me amb aquesta observació empírica: El dret de ser pare ha de venir donat per qüestions físiques o psicològiques? Tothom té molt clar que les dues han de venir lligades, i fins i tot, ens espavilem per trobar mètodes si la primera, la física, no funciona, però, i la psicològica? Ens hem plantejat mai a donar "carnets de pare", o sigui, fer un prova de sensatesa abans que l'hom o don en qüestió es decideixi a portar un fill el món? No ho sé, encara que soni a un elitisme trunyil, crec que ens hauríem de decidir quina és la condició més necessària per ser pare, físicament està preparat, o psíquicament està equilibrat, i partir d'aquí decidr si donem carnets de pare a aquelles persones que ens portaran ciutadans com cal i comprar-lis un hàmster a aquells que no arriben a més. La proposta ja està feta.

Comentaris

Rafel Fàbrega ha dit…
siusplau, fem-ho ja! i comencem per alguns sectors de la societat que jo sé...
Frank Bayer ha dit…
Perfecte!!! En Marc segur que també s'apuntarà!!! Neteja!!! Avui miraré si podem anar a Bell-lloc perquè la Devesa ja no hi podem anar!!! Ara que s'ha mort en Vicente Ferrer, ja saps que et toca, fer el mateix a Etiopia!!
Anònim ha dit…
Ostia, Frank, fa una setmana que jo pensava exactament el mateix. Però des de l'altra banda... és a dir, des de pensar l'Estat com un ent exageradament sobreprotector (pal·lès, per exemple, en les construccions on per llei, encara que es carreguin tota la bellesa i paisatge, s'hi ha de posar uns barrots perquè sinó la gent s'hi pot llançar i matar-se). Penso, per exemple, que la seva lògica podria perfectament obligar-nos a treure'ns un carnet de peató per sortir al carrer, o com tu dius un carnet de pare (encara que això, més que a elitisme, té una mica de tuf a eugenèsia, Frank). La idea de la "capacitació" imposada des de dalt em fa una mica d'esgarrifança. Deu ser perquè odio les prescripcions.
Ara, que si ens hi posem, per fer-ho bé hauríem de crear també el carnet de gendre (preparació física i psicològica, és clar)... com sabem molt més difícil que el de pare.
Albert
Frank Bayer ha dit…
Albert, vist d'aquesta manera, tens raó, és un argument un xic nazi... em retracto... de totes maneres si que penso que hauríem de preparar-nos per ser pare encara que hem d'acceptar que som imperfectes!! Ostres, gràcies per la reflexió, m'ho has fet veure un xic diferent!!!
Jan Knoll ha dit…
Ja m'he fet el bloc.
Espero que et passis!!

Jan
Frank Bayer ha dit…
Ara m'hi passo!!! M'en alegro que l'hagis començat!!

Entrades populars