Barcelona
El seu encant està en el tret diferencial propi d'una ciutat llatina i en el seu culte a la terranalitat plasmat darrera la barreja de colors dels pintors de barri que tenen a la seva paleta, l'essència d'aquests carrers on conviuen l'ara i el per sempre, la finitud de l'experiència i la permanència del record idealitzat, les melodies amb acords de revolta i els versos hedonistes a una realitat insuficient però complaent. Barcelona és diferent a les altres perquè és la més oberta, la que abraça a tothom sense demanar carnets de pertinença a res, i et brinda la cara que tu vols veure per fer-te-la teva i trobar-la a faltar quan estàs a alguna altra ciutat sense mar on els somnis no tinguin rostre i morin abans d'arribar a una platja sense sorra.
Comentaris
Em sembla que haurem de parlar d'aquest tema amb calma...
Anònim, la llàstima del tràfic és si intentes anar a peu, si vas amb cotxe pot arribar a ser divertit...
Nico, no estic gens d'acord amb el que dius. He viscut a Barcelona durant 4 anys, i precisament crec que la imatge que tinc és el revés, m'agradava més cada dia que hi passava!! Això que està tancada en si mateixa és aplicable a qualsevol ciutat centroeuropea com pot ser París, on la supèrbia de la gent dóna un toc d'autosuficiència ple de supèrbia. Però Barcelona? És una ciutat llatina comparable a Roma, oberta al foraster amb una forta moguda cultural que la fa diferent. No ho sé, Madrid es va fer gràcies a la història, Barcelona s'ha fet a pesar de la història, i això per mi, la fa diferent!! Ja en parlarem un dia amb temps!! Una abraçada!!