No parlem més del temps, si us plau!

Fa calor. Fa fred. Quin aire que fa. Canviaran les temperatures. He agafat aquest jersei perquè ara al vespre fa una mica de rasca i sempre em costipo. Mira, avui és el primer dia que porto màniga curta perquè fot una estova que mata. La calor xafa. Aquesta tramuntana deixa totalment encarquerat, no m'extranya que tots els que conec de Figueres estiguin mig llampats. Ja ho veus, he sortit de casa sense paraigua i aquest xàfec m'ha deixat xop com un ànec. Feia temps que no feia aquesta calor. Feia temps que no feia aquest fred. A la Garrotxa queien pedres del tamany d'un ou. D'un ou? De gallina, de gallina. Pitjor encara, no? I tant, pitjor encara. A casa dormim amb les finestres ben obertes perquè no es pot aguantar. Arribo de treballar i m'haig de dutxar perquè només d'anar a buscar el cotxe quedo ben suat. Els aires acondicionats em maten. Ah, si? Doncs jo una vegada (prepara't pel palicasso) vaig anar a New York i allà, entres a uns grans magatzems i t'has de posar un jersei. Els americans són molt exagerats. Amb tot. Amb tot. Però en Brad Pitt és molt atractiu. Això és veritat, faci fred o faci calor. En fi, que si em veus no em parlis del temps que ja en començo a estar fins els nassos de la gent que no té res a dir i sempre cau al recurs fàcil, no sé, curra-t'ho una mica més i parlem de com les elefantes protegeixen les seves cries dels atacs de les lleones.