Si jo fos gay

Si fos homosexual segurament no portaria bigoti ni utilitzaria samarretes sense mànigues. Seria més de la branca gay office, dits d’aquells que vesteixen els dia de cada dia com si haguessin d’assistir a una reunió important i els cap de setmana tenen un toc cool per si cauen al mig del carrer i al anar a urgències vegin que porten els calçotets nets. Pel que fa a la possibilitat de casar-me, en fugiria com de la pesta. Tota la vida fugint de la llei per acabar parant a la llei? Ni pensar-ho. Davant les discussions amb els meus companys utilitzaria una cita d’un homosexual il.lustre com Álvaro Pombo que definir la llei de matrimoni gay com una mariconada. Sobre els homes, la veritat, no sabria ben bé per on tirar des d’un punt de vista afirmatiu, ara, ja puc assegurar sense vacil.lar que fugiria dels Zerolos, Almodóvars, Vázquez, etc... No sé perquè però intueixo que buscaria algú com en Guardiola amb més cabell, o com en Santiago Segura però més prim. Finalment, penso que si fos homosexual no aprofitaria la meva condició sexual per ser ben vist, per crear pena, o obtenir reconeixement públic, més que res perquè mai he intentat obrir-me portes pel fet de ser hetero, i suposo que a pesar que alguns em miressin amb millors ulls perquè m’agraden els tios, tampoc buscaria favors encara que alguns sectors progressistes ho demanessin a crits.