Reforma laboral? Un equilibri complicat.

Dintre el discurs maniqueista de l'esquerra hi ha una part de veritat quan alerten sobre el perill de partir de la base que tots els empresaris són sants, de la mateixa manera que ells pensen que tots els treballadors són honrats, i se'ls hi faci una reforma laboral on es dedueix que al tenir més possibilitats d'estalviar-se diners amb els elements producitus els invertiran a agafar noves generacions de treballadors motivats i engrescats per la feina, donant-lis, això si, un sou just. Els governs, dretes o esquerres, s'equivoquen quan fan polítiques partint del bonisme d'un sector del teixit productiu, ja siguin empresaris o treballadors. Ni és just que un empresari hagi de pagar una morterada per un caradura que s'està tocant els pebrots esperant amb dèlit la indemnització i a sobre, rep el suport dels sindicats, ni tampoc és èticament acceptable que molts treballadors vegin com el seu esforç estigui a les mans del gust d'un empresari que pot acomiadar la gent sense solta ni volta. L'empresari, a banda de l'objectiu del benefici propi, té una funció social al donar feina a persones, i aquestes, tenen la responsabilitat de rendir per tirar endavant el país, i per aconseguir que aquesta roda funcioni no es pot sobreprotegir cap dels dos grups, sinó trobar aquest punt mig que jo ignoro completament però que em sembla que amb el poc que sé de la reforma laboral, no aconseguirem, perquè al beneficiar els empresaris honrats estem donant via lliure als malparits, de la mateixa manera que fa dos mesos, per poder protegir els treballadors de bona pasta ajudàvem també els irresponsables. Equilibri difícil de trobar en un país de lladres barats com Espanya.