Ser crític amb els que estimes

Segurament debut a l'origen agrari de la nostra societat gironina on l'esperit tribal de poble porta a pensar que els problemes venen sempre de fora i mai de casa, molta gent quan jutja l'equilibri d'una parella sempre acaba parlant de la incidència del nouvingut respecte el seu parent a l'hora de canviar-lo o portar-lo a l'anul.lació total del jo. Quants cops hem sentit "Aquest noi/a l'ha canviat completament?", "Des de que va amb ell/a ja no se'l veu, va a la seva." I així podríem seguir i seguir amb acusacions del mateix estil on la pauta comuna és l'anul.lació d'un gràcies al triomf de l'ego de l'altre. Error. A mi no em fan cap pena, ells/es ho han escollit lliurement i hem de partir de la base que una persona de vint-i-uns quants té el criteri per saber quin tipus de persona vol. No estem parlant d'una criatura que se li nega menjar segons què perquè li farà mal de panxa, sino de persones que teòricament ja han superat l'adolescència i tota la pesca. En fi, ho dic perquè si el teu parent barra parenta va amb una persona que tu consideres que no val la pena, pensa que si el teu parent barra parenta es sent bé amb aquell que jutges com a prepotent, sobrat i un pel desgraciat, és que ell/a també té alguna d'aquestes coses que segurament tu et negues a veure. O sigui, no tant tirar la porqueria als de fora i més mirar els de casa.