La generació OT

La relació directa entre notes decents tretes amb poc esforç i regal fantàstic, és una de les rèmores que hauran d'arrossegar els membres de la generació operación triunfo, que ara mateix estan cursant aquesta secundària preocupada per igualar a tothom i no haver d'escoltar a ningú. Els pares omplen de regals els fills sense pensar si aquests ho necessiten o no, i els fills s'acaben pensant que les consoles i els productes tecnòlogics baixen del cel fàcilment, com aquell que ha de cagar per necessitat per no muntar un espectacle al mig del carrer. Aquesta situació provoca un concepte d'èxit totalment propi de l'academia televisiva: el benestar i el reconeixement no comporta ni molta feina ni molt de temps.

Davant d'aquesta situació només podem desitjar que la generació nascuda a mitjans dels noranta, es reboti contra els seus progenitors i vegin que la sobreprotecció, la falta de sobrietat en la vida diària, l'acontentament constant dels capricis del nen/a, és un error irrevocable a l'hora d'educar un infant i que té com a conseqüència directa la impremta de certs defectes terminals en el caràcter: l'esforç per la recompensa inmediata, deixos materialistes, utilitaristes, mandrosos, i sobretot, futurs fracassats que el dia de demà no es sabran treure les castanyes del foc.

El secret de tot plegat és la paraula esforç, que dita per un entrenador que guanya sis copes amb un any, sembla paraula de Déu, però que escrita per un professor, amb el país que vivim, et poden titllar de franquista.