Paraula de Rivas

Enmig de l'existencialisme cínic de Cuatro amigos de David Trueba, i de la perfecta radiografia d'una generació espantada per crèixer, em quedo com a lectura de Nadal amb els contes de ¿Qué me quieres, amor? del Manuel Rivas perquè a diferència del Trueba prescindeixen de la superficialitat de la persona per anar a rascar a l'ànima, al nostre ser on es construeixen les nostres grans decisions, els nostres actes que poden ser admirats o detestats. D'altra banda, l'escriptura de Rivas és dolça, senzillament barroca i treballada fins a l'extrem perquè sigui un tobogan on el lector s'hi llenci per poder llegir l'interior d'uns personatges extremadament humans.

La millor experiència amb Rivas va ser quan vaig llegir el conte de La lengua de las mariposas amb la cançó de Los Secretos, Volver a ser un niño, que sonava educadament de fons sense molestar l'acte de la lectura. La patada a l'estòmac fou de tal magnitud que vaig haver de tancar el conte i estar-me una estona el sofà descansant, sense fer res, pensant perquè quan la injustícia surt a flor de pell, és quan nosaltres podem apreciar la bellesa de les coses amagades. Es va acabar la cançó, es va acabar el cd, i vaig deixar el llibre per anar a fer un vol per Girona perquè tenia la sensació que després de llegir aquell conte tot el demés, durant un bon temps, em semblaria vulgar.