Pels blogs us reconeixeran

El temps dedicat el blog ha disminuït moltíssim, em dedico a escriure, penjar i marxar corrents perquè les arenes movedisses de l'hort pastanaguil no em facin perdre gaire temps donant voltes entre verdures lleugerament verdoses. Ara, quan tinc estones semimortes on no tinc ganes de complir amb les obligacions, llavors començo a caminar i rellegi articles que ni recordava haver penjat i veig que sóc pastanaga verda, que a través d'un blog es pot conèixer moltíssim una persona, i quan miro a l'esquerra de la pantalla i veig els blogs vostres ractifico la meva opinió. Som com quevedos, que fins i tot pel blog ens reconeixen, més que res perquè quan escrius deixes una part de la teva experiència, deixes un testimoni del que vares ser, una confessió pública d'uns pecats anònims, una oportunitat perduda d'inventar-te una identitat per seduïr aquella noia impossible.

Per això, tinc certes ganes de començar un blog amb una identitat falsa, crear un personatge per poder dir coses que segurament no penso ni pensaré mai, per poder enamorar sense ser desitjat, i indignar sense vist. Aquesta idea que fa temps que em ronda pel cap, apareixerà un dia i ningú excepte la meva companya de pis ho sabrà. Potser us enamorareu de mi i em començareu a enviar cartes d'amor desesperades a una adreça inexistent que anirà aplegant històries per oblidar. Qui sap? Potser també us irritarà tant que acabareu matant per error un noi que creieu semblant a mi. Aneu en comte perquè la mentida està a punt de trucar la porta de casa vostra.