Néixer el 1939 o com arribar tard a per tot

Jo també anava a l’autobús d’Albert Camus al principi de L’estranger, però ningú es va fixar amb mi perquè somreia absurdament. Abans havia estat un escarabat petit que havia buscat escalfor sota el llit de Gregor Samsa el dia de la metamorfosis, però Kafka no em va veure perquè quan Gregor es va amagar em va aixafar amb la seva pota gegant. Molts anys després vaig voler participar a la cerimònia inaugural de Barcelona 92 i em varen col.locar al mig de la lona gegant on es representaven els arcs olímpics. Entre un fracàs i l’altre, estava estudiant a l’escola on Carrero Blanco va fer el rècord mundial de salt d’alçada i just aquell dia havia simulat una grip per quedar-me a casa i escriure el primer episodi d’un conte que vaig titular Cuéntame, que perdria durant el trasllat de la meva família a Alemanya i veuria anys més tard en forma de sèrie televisiva sense veure ni una pesseta per drets d’autor. El problema que vaig tenir jo és que una de les vegades que vaig néixer ho vaig fer l’any 1939, i el meu pare em repetia que havia nascut massa aviat per unes coses i massa tard per unes altres. Jo no ho vaig entendre mai, però es veu que els que varem néixer el 1939 estàvem condemnat a estar sempre fora de lloc. Que quin país vaig néixer? Home, em pensava que ho havies endevinat. Vaig néixer a Barcelona. Tu mateix.