Sobirania nuclear dels Països Catalans

Nosaltres parlem molt d’independència, de dret a decidir, de respecta a la sobirania, i llavors som els primers a voler expulsar militants quan aquests prenen una decisió nuclear que no ens convé perquè les dates electorals estan a prop, o ens agafem a infinits recursos per tirar enrere la decisió presa per majoria en un ajuntament, al·legant que no és un reflexa de la voluntat del poble. D’altra banda seria bo recordar que nosaltres mateixos som els primers de carregar-nos aquest argument per defensar un Estatut que no està a prop ni per un terç de la població real de Catalunya. Ho dic perquè cada cop veig més clar que quan el català imposa quelcom ho fa en nom del bé comú i de la defensa de la sobirania catalana, però quan ens ve imposat des de fora, llavors és una decisió arbitrària i dictatorial de la caverna espanyolista antidemocràtica. Un exemple clar està amb el conceptes de Països Catalans, hi ha gent que segueix encaparrada, perdent el temps amb aquests marcs geopolítics, quan hi ha una àmplia majoria d’aquests territoris que volen ser espanyols, però nosaltres no, volem que tothom sigui català, independentista, mengi pa amb tomàquet, llegeixi els articles de la Rahola, celebri els gols d’en Messi i canti les cançons de Manel. Deixem els altres que siguin com vulguin, i llavors podrem començar a demanar ser qui volem ser. Fins llavors, no som indicats per parlar de llibertat o energia nuclear.