La persistència de la memòria, 1931

Aquesta nit he sommiat que ideava un pla quinquennal pels millors professors europeus d'una escola de música de Viena embargada per un banc alemany amb nom de filòsof existencialista, i he pensat amb els rellotges deformats de Dalí que ens persegueixen com l'oracle d'una tragèdia grega.

Nosaltres fugim muntanya enllà, travessem fronteres tancades tot trencant els barrots d'una presó d'alta seguretat, però tot i així no podem defugir dels nostres records, de la mirada de la víctima demanant clemència mentre deixaves anar una bala carregada de lúxuria conscient que la seva viuda només podria menjar, refregant-se per sobre teu amb posat de derrota.

Els records deformats ens persegueixen com els rellotges de Dalí agonitzant a un espai sense horitzó, i nosaltres, per molt que col.leccionem ciutats on anar deixant una part de nosaltres, seguim portant la maleta plena de mirades decepcionades i d'esguards agraïts, de mots càlids i insults amargs, d'escenes bucòliques i panoràmiques dantesquesc. Per això aquesta nit he somiat amb els millors professor europeus d'una escola de Viena, perquè les seves mirades desemperades em recordaven a les víctimes anònimes d'un piló d'afussellament plegat de triumfadors. Maleït Dalí, maleïda persistència de la memòria.